NOMS: Xeringuilla.
Corona. Flor
de sant Josep. Naranjilla. Castellà: Celindo. Jeringuilla. Celinda.
Filadelfo. Silindra. Gallego: Filadelfa. Occità: Seringat. Portuguès:
Silindra. Italià: Fior d'angiolo. Gelsomino dei Frati. Petto d'angiolo. Francès:
Seringa commun. Seringat en couronne. Anglès: Garden Syringa.
Mock-orange. White Syringa. Alemany: Blaßer Pfeifenstrauch. Bauern
Jasmin. Wohlriechender Pfeifenstrauch. Neerlandès: Boerenjasmijn. Grec:
Φιλάδελφος ο στεφανοτικός. Φιλάδελφος στεφανοτικός.
 |
| Flors en raïms terminals |
DISTRIBUCIÓ: Eurosiberiana i Àsia Menor.
HÀBITAT: Cultivada
en jardineria i de vegades apareix assilvestrada
FORMA VITAL: Macrofaneròfit : segons la
classificació de les formes vitals de
Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes
persistents situades a més de 2 m d'alçada.
 |
| Arbust caducifoli |
DESCRIPCIÓ:
Arbust caducifoli, procedent d’Armènia i el Caucas, que pot arribar als 3-4
metres d’alçada, amb diverses tiges oposades rectes, de medul·la clara, que
surten des de la base i emeten branquetes secundàries. La multiplicació resulta
molt fàcil per esqueix a la primavera o a principis de l’estiu.
 |
| Fulles de marge dentat i àpex acuminat |
Fulles prou grans,
amb curt pecíol, caduques, de color verd intens, de forma ovalada o el·líptica,
amb el marge dentat i l’àpex acuminat.
 |
| Pètals d'un blanc virginal |
Flors grans,
reunides en raïms de 5-9 flors a l’àpex de les branques, d’un blanc virginal
com indica el nom d’una de les varietats, virginalis.
Calze amb 4-5 lòbuls triangulars de 4-5 mm, acuminats i ciliats. Els 4-5 pètals
cauen amb facilitat i desprenen una suau fragància, que recorda la tarongina,
que envaeix la rodalia amb l’espectacular floració des de mitjan primavera fins
principis de l’estiu. Hipant de 2-4 mm. Androceu amb uns 25 estams. Gineceu amb
ovari ínfer i estils soldats acabat en estigmes. Floreix des de abril fins a
juny.
 |
| Fruits en càpsula |
Fruit en càpsula
que s’obri per quatre valves per deixar eixir nombroses llavoretes.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Quan parlem de plantes assilvestrades
ens referim a plantes exòtiques que, escapades de cultius o jardins, surten de
manera espontània al medi natural d’un territori que no és el propi de la
planta. De vegades aquestes plantes troben unes condicions idònies i es
converteixen en plantes invasores,
posant en perill espècies autòctones al envair els seus nínxols ecològics.
 |
| Nombrosos estams i estil columnar |
USOS I PROPIETATS:
És una planta molt apreciada com ornamental, si més no, al País Valencià. Diu
Joan Pellicer al Costumari botànic:
“Arbricell sovint conreat als horts de les cases, les masies, les alqueries i
els convents, i als jardins i parcs públics, per la bellesa, l’exuberància i la
pulcritud del color i el perfum de les seues blanques flors”
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El nom del gènere Philadelphos deriva dels vocables grecs
“φιλος phílos” amic, i “adelphós” germà, és a dir, el que estima
als seus germans. Linné relaciona aquest genèric amb el llatí “Philadelphus, -i” que era el sobrenom de Ptolemeu II, rei d’Egipte. L’epítet
específic coronarius procedeix del
llatí “corona” fent referència a que s’emprava per fer
garlandes. Abans estava adscrita al gènere Syringa, d’on deriven etimològicament els nombrosos
noms populars de xeringuilla, jeringuilla i noms similars.
De les branquetes, buidades de la medul·la, es confeccionen
flautes.
Philadelphus
coronarius va ser descrita per
Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 470. 1753.
Família Hydrangeaceae
